Manuel Rodríguez Rodríguez (Petín, 1921 – Mollet del Vallès, 1988) neix l’11 d’abril de 1921 i, degut a l’ocupació del seu pare, que era ferroviari, canvia diversos cops de residència, passant per diverses poblacions de Galícia, Ponferrada i arribant finalment a Aiacor (València).
Amb l’esclat de la Guerra Civil, l’any 1936, s’allista a l’exèrcit republicà (amb 15 anys) sent destinat al front de Terol com a conductor de camions. Posteriorment, a Barcelona, exercirà de xofer de Frederica Montseny. Fins al final de la Guerra Civil, ascendirà fins a ser capità i actuarà a Barcelona i els fronts del Pallars i de l’Ebre.
La seva trajectòria, amb caire molt humanitari, el porta a evitar l’afusellament de diversos presoners (entre els quals es troba Fernando Quiroga Palacios) o a col·laborar en el trasllat dels tresors de la República a París, un cop cau Barcelona.
Acabada la Guerra Civil, i havent fugit del camp de Sant Cebrià de Rosselló, on va ser internat, passa per Lió per arribar a París. Allà es retrobarà amb Frederica Montseny, de qui rebrà ajuda, i col·laborarà amb el govern republicà a l’exili, en diferents accions a territori francès i suís.
Amb l’esclat de la IIa Guerra Mundial acaba al camp de concentració de Gurs (Aquitània) i, des d’allà, el deporten a Irun (Guipúscoa), on és empresonat. Més tard, passarà per diferents presons, camps de concentració i batallons de treballadors: Santander (Cantàbria), San Pedro de Cardeña (Burgos), Miranda de Ebro (Burgos), Pamplona (Navarra), Burgos, Calatayud (Saragossa), Terol i València. A continuació, empresonat a València, es retroba amb la seva família i, per mediació de diversos contactes influents, és indultat. Finalment, arriba a Mollet entre els anys 1946-1947.